La vida és un carnaval, i Pedro Sánchez aguanta la careta

Fa uns quants mesos que fem una activitat frenètica als municipis: obres per tot arreu, més neteja als carrers, visita dels alcaldes a les diferents associacions, reunions amb els veïns “per escoltar” les seves peticions. Què vol dir tanta activitat? La resposta és molt senzilla: eleccions municipals a la vista. Podem llegir ja eslògans que parlen dels candidats com el “futur” de la ciutat o poble, que està representat en aquesta persona que omple el cartell. Resulta que el futur és el que representa un candidat que porta més de 20 anys, n'hi ha que fins i tot que porten 36 . Aquest és el futur? És igual, tot s'hi val per aconseguir vots.

A nivell nacional, també en clau electoral, el govern de Pedro Sánchez fa temps que aguanta els desacords amb el seu soci -per obligació- de govern. Aquest que és dual: es posa la gorra de Govern, se la treu i la canvia per una altra en què es llegeix oposició. És una cosa mai vista en un Govern, perquè l'enemic - ben informat per estar al consell de ministres - té dades suficients per fer d'oposició. Una dualitat que no s'entén gaire, o potser sí. La manca d'experiència de governar, voler estar a missa i repicant, no mostrar que forma part de la “casta” a què venien a derrotar, fa que actuïn d'aquesta manera tan marrullera i deslleial.

No ha estat una setmana fàcil per als socialistes i s'han d'empassar els efectes d'unes lleis elaborades pels ministeris de Montero i Belarra que tantes crítiques estan generant. La llei del “només sí que és si”, coneguda com a Llei Montero, està reposant mentre se segueix negociant entre bastidors per no trencar amb els socis interns i externs del govern. Les negociacions no donen més de si, les revisions de penes són diàries davant del temor de les víctimes que se senten desemparades. Els socialistes tenen l?oferta dels populars per votar les modificacions que vol introduir el president Pedro Sánchez. Les de “desunides” Podem fan xantatge dient que els socialistes s'alien amb el PP com si això fos un crim. ¿El PP no és un partit democràtic perquè ha concorregut a unes eleccions i l'han votat? Sí. Doncs com es fa en altres països es pot pactar amb ells. L'exclusió és el mal de Podem i algun partit, que es creuen que només ells són demòcrates . Cal acceptar els resultats de les urnes, dialogar i arribar a acords quan el tema sigui prou important. No es poden anteposar les sigles a les persones. Això cal acabar. Si no és així, flac favor s'està fent a la ciutadania.

En aquesta setmana en què ja ha començat el carnaval, alguns al Congrés dels Diputats s'han posat les caretes que li convenia millor. Tots van disfressats en aquestes intervencions que no sempre la gent entén? La careta és un element més utilitzat per disfressar-se. Darrere d'elles, es vol amagar la identitat del qui la porta.

Així que després d'aquesta setmana complicada, els carnestoltes serviran perquè la gent es diverteixi i s'oblidi dels problemes per uns dies. Encara que aquests no desapareixeran, cal intentar mitigar-los perquè com diu en una de les seves cançons la gran cantant cubana, Celia Cruz: Ai! no cal plorar, que la vida és un carnaval i les penes es van cantant”